L’estadi de Sarrià va viure grans jornades de futbol al llarg de 74 anys. No sols va ser la casa de l’Espanyol, sinó també la del futbol. Itàlia, per exemple, sempre recordarà el desaparegut terreny de joc pel fet que va vèncer per tres gols a dos a la selecció del Brasil en el Mundial d’Espanya ’82. Exfutbolistes com el tristament mort Paolo Rossi, autor de tres dianes en aquesta trobada, o Paolo Maldini, han declarat en alguna ocasió la seva pena per la desaparició en 1997 del qual va ser el temple blanc-i-blau, el qual actualment alberga blocs de pisos i un parc en la zona central, amb un record a l’estadi de Sarrià lamentable: una placa vertical en cadascuna de les dues entrades del parc que descriuen breument la història de l’estadi i una en la zona central, molt més petita i que, per a més inri, es troba a menys d’un metre d’una paperera. Un trist record a un estadi que és història de l’Espanyol, del futbol i de la ciutat de Barcelona.
És per això que ‘La Grada‘ s’adhereix a la plataforma ‘Memorial Estadi de Sarrià‘, plataforma que busca dignificar els terrenys que de 1923 a 1997 van albergar l’estadi de Sarrià i el camp de la Chatarra. Un estadi que, com diem, no sols forma part dels llibres d’or de l’Espanyol, sinó també dels del món del futbol i de la Ciutat Comtal i que mereix tenir un record a l’altura del que allí va esdevenir: trobades internacionals, partits gravats a foc en la memòria col·lectiva, derbis, milers de jugadors clau en el futbol mundial…
Existeixen dues entrades al parc: una per la Ronda General Mitre i l’altra pel Passatge Ricardo Zamora. En cadascuna d’elles, una placa allargada que explica on jugava l’Espanyol abans de fer-ho en Sarrià, en quines dates ho va fer, que es van jugar partits del Mundial de 1982 i què va ocórrer després de la venda de Sarrià: que el club periquito va passar a disputar els seus duels com a local en el Estadi Olímpic Lluis Companys de Montjuïc i, posteriorment, “a la seva nova casa a Cornellà-El Prat”. Una història que donaria per a milers de capítols resumida en unes tristes plaques i poques línies.
Però pitjor és la de la zona central del parc. A menys d’un metre d’una paperera, molt més petita que les altres dues i amb una petita inscripció en el seu impersonal color verd que convida a la confusió amb qualsevol tipus de senyalització de pipi-can (que molts utilitzen com a tal) o de prohibicions, una placa, si es pot considerar com a tal, que resa el següent: “Aquests terrenys van acollir l’estadi de futbol de Sarrià del RCD Espanyol donis del 1923 al 1997″.
Davant aquesta situació, convidem a tot l’espanyolisme a estar molt atent al compte de Twitter de Memorial Estadi de Sarrià (@memorialsarria) i a les pròximes accions que es realitzaran, les quals es comunicaran des d’allí. El desaparegut estadi de Sarrià mereix un record concorde al que va significar per a tanta i tanta gent, i convidem a tot el que vulgui a unir-se a aquesta iniciativa, de la qual en breu es coneixeran més notícies. Recordem també l’existència d’una adreça de correu electrònic, memorialsarria@gmail.com, en la qual es resoldran tots els dubtes sobre el projecte.
