Caure’s es pot, però aixecar-se és una obligació dèiem en la prèvia del partit. I aquest Espanyol des que LaLiga ha tornat després del Mundial s’aquesta aixecant a cop d’orgull i implicació. Contra tot i contra tots, el conjunt de Diego Martínez va aconseguir tres punts d’or. Es va imposar a un gran rival i es va sobreposar a una mal arbitratge per a donar un cop sobre la taula i, per primera vegada aquesta temporada, aconseguir dos triomfs seguits en Lliga.
Diego Martínez va sortir amb quatre novetats respecte a l’equip que va jugar el dimecres la Copa a Bilbao. Tornaven a l’onze Álvaro Fernández en porteria, Óscar Gil en el lateral dret, secundat per Aleix Vidal en aquest costat i Braithwaite en la línia ofensiva.
Leandro Cabrera, al travesser
En una trobada en el qual se citaven els dos màxims golejadors nacionals, Joselu i Borja Iglesias, va ser un central el que va estar molt prop d’inaugurar el marcador. Només es complia el minut 5 quan Cabrera va tenir el primer gol del partit. Sergi Darder va llançar un servei de cantonada i l’uruguaià, entrant amb decisió des de darrere, va cabotejar al travesser. Tremenda rematada.
L’Espanyol havia sortit decidit i estava signant un bon inici de partit. I en el segon servei de cantonada, Cabrera va guanyar en el salt als defensors bètics, però la seva rematada va sortir per sobre del travesser. Al conjunt de Manuel Pellegrini li estava costant arribar amb claredat als voltants d’Álvaro Fernández, però tenia arguments per a poder sorprendre en qualsevol moment. I en el 18’, Luis Henrique va estar prop de marcar-se un Joselu. El brasiler va aixecar la vista des de la medul·lar i va intentar superar a Álvaro per alt, però la pilota va sortir fora. Només un minut després, el carioca el va tornar a provar, després d’una pilota filtrada per William Carvalho, però la seva rematada escorada va sortir alt.
Amb el pas dels minuts el Reial Betis va començar a tocar més pilota. Els bètics tenien més possessió. I en el 22’ van muntar una perillosa contra en la qual César Montes i Cabrera van estar provisions en tancar-li l’espai a Borja Iglesias, quan es disposava assistir a Canales que arribava només. L’Espanyol no va trigar a respondre. Només tres minuts després, Claudio Bravo treia una gran rematada de Braihwaite. El partit estava bonic. Ningú renunciava al gol i Canales no va saber aprofitar una falta perillosa per a inaugurar el marcador.
Del posible 0-1 al 1-0
S’arribava a la recta final del primer temps amb tot molt obert. I en els cinc últims minuts tot canvi. En el 42’ Álvaro es va lluir per a evitar el gol de Borja Iglesias. Ruibal va ficar una pilota al segon pal perquè el Panda rematés de cap, però Álvaro va ficar la mà, tirant de reflexos, per a buidar la pilota. I del possible 0-1 es va passar al 1-0 en només dos minuts. Sergi Darder va robar una pilota en el centre del camp. El capità va posar la directa. Va obrir a l’esquerra, per on va aparèixer Brian Oliván per a ficar un ‘caramelet’ perquè Braithwaite rematés de primeres i superés a Claudio Bravo. L’Espanyol, després d’una gran primera part, s’anava per primera vegada en el campionat amb avantatge al descans després de jugar-li de tu a tu al conjunt verd-i-blanc. S’anaven amb molta confiança.
Polèmic gol anul.lat a l’Espanyol
El partit va poder posar-se molt de cara només tornar al verd. Una gran jugada de Puado per banda dreta la va acabar rematant Aleix Vidal al fons de les xarxes, però el col·legiat va assenyalar falta del de la casa sobre Ruibal. Una acció molt discutida per tots els jugadors i afició. Ruibal va intentar agafar al davanter en dues ocasions i en l’intent de treure-l’hi de damunt, el braç del ‘7’ periquito va impactar en el defensor.
L’Espanyol necessitava el segon, ja que el Reial Betis anava creixent. I va fer mèrits per a aconseguir-ho. Primer l’àrbitre li va llevar un i després Puado va perdonar en el 66′. Darder va ficar una pilota en profunditat a Óscar Gil, qui va centrar de primeres, però Puado va fallar un gol que ja es cantava en les graderies. Només havia d’empènyer-la. El segon es resistia i això era perillós davant un rival com el bètic. I Luiz Henrique va estar prop d’empatar el partit amb un tret que va sortir molt prop del pal.
El Reial Betis, malgrat el seu gran potencial, no estava posant en massa dificultats als blanc-i-blaus. Encara que cada vegada rondaven més l’àrea d‘Álvaro Fernández no acabava de xutar entre els tres pals. Els de Diego Martínez estaven ben posicionats i assegurances enrere, encara que els costava tenir més pilota. Tocava sofrir. Es va sofrir per culpa del col·legiat i l’afició va acabar celebrant un gran triomf i cantant l”arbitro culer’. I l’equip es va anar molt reforçat.
Fitxa tècnica:
Espanyol: Álvaro Fernández, Óscar Gil, César Montes, Cabrera, Brian Oliván; Aleix Vidal (Calero, 72′), Vini, Darder, Puado (Nico Melamed, 80′); Braithwaite (Rubén Sánchez, 80′) i Joselu.
Real Betis: Claudio Bravo; Ruibal, Pezzella, Edgar, Abner (Miranda, 80′); Guido Rodríguez (Rodri, 60′), William Carvalho; Luiz Henrique (William José, 80′), Guardado (Joaquín, 75′), Canales; i Borja Iglesias.
Gol: 1-0, Martin Braithwaite (43’)
Àrbitre: González Fuertes (comitè asturià): TA: Guido Rodríguez (25’), Puado (27’), César Montes (56′), Rubén Sánchez (89′)
Incidèncias: RCDE Stadium. 20.811 espectadors.
