El món del futbol ha canviat tant que cada vegada costa més tenir ídols. I l’Espanyol és un clar exemple pel continu canvi dels seus jugadors. Cada vegada és més difícil trobar futbolistes que tinguin arrelament en l’Espanyol, que tirin arrels durant bastants anys i es converteixin en els ídols d’abans per a l’afició. Els temps en els quals els jugadors s’assentaven totalment en l’entitat, arribant a identificar-se plenament amb ella i sentir-se pericos, han passat a la història. Molt lluny queden futbolistes que pràcticament han realitzat tota la seva carrera en l’Espanyol oferint un bon rendiment.
Aquest estiu la plantilla espanyolista ha experimentat un gran canvi després de tres anys de patiment. El club va prescindir de jugadors que portaven temps en el club, sabent el que és perfectament l’Espanyol i ha quedat una plantilla amb pocs partits amb la blanc-i-blava.
Si donem un cop d’ull a l’actual plantilla, només veiem a quatre jugadors que han disputat més de 100 partits de lliga amb l’Espanyol. Sergi Darder suma 218 partits oficials, sent el jugador 29 de la història del club amb més partits, seguit d’Adrià Pedrosa, amb 113; Leandro Cabrera, 110 i Javi Puado, 109. El següent futbolista amb més partits amb l’Espanyol és Nico Melamed, amb 86 , ocupant la posició 179 en el rànquing històric del club.
Crida l’atenció que el cinquè amb més partits, només ha disputat 28 de titular del total de 86, i només ha completat els noranta minuts en una ocasió. Si aquestes xifres les reduïm a partits en Primera amb la blanc-i-blava, entre els 180 espanyolistes amb més jornades només estaria Sergi Darder.
Entre els 225 futbolistes que més vegades s’han posat la blanc-i-blava només trobem a un més de l’actual plantilla, Fernando Calero amb 85 participacions. Unes dades que demostren els molts canvis que s’han produït en les últimes temporades i que cada vegada és més difícil tenir futbolistes amb molt d’arrelament com Tamudo. N’Kono, Pochettino, Molins, Zúñiga. Marañón. Arteaga, Orejuela, Javi López, Solsona, Víctor Sánchez, Lauridsen, Toni Jiménez, Cristóbal, David García, Parra, Botxí, Arques, Pineda, Job, Sergio García, Kameni, Francisco, Arabí, Diego López, Jarque, De la Penya…
Les cessions i jugadors que no triomfen i acaben sortint per la porta de darrere són alguns dels motius de la poca continuïtat en el club.
