De l’antiga Roma ve la locució de ‘panem*et circenses’, ‘pa i circ’ traduït al nostre temps. Era una de les atencions que se’ls donava al poble, per a entretindre’ls i oblidar tot el dolent de l’emperador de torn. Ja saben que ací, el pa porta repartint-se des de fa anys per als tres primers i la resta bastant fem perquè no ens cresquen els nans.
En el paper de funambulista, Lecomte, que a la vora del filferro va fer tot bé, encara que el gol donarà que parlar.
Es va despenjar del trapezi Óscar Gil i va posar la banana, avantsala del gol del capità.
L’acompliment de Calero va ser el de l’home forçut, amb un bon dia anticipant.
Cabrera es va tallar ell sol el coll en el número del tragasables, per no arriscar la carrera a Morata.
Primer de lateral i després de central per l’esquerra, Brian Oliván cap al contorsionista, amb una targeta a coll.
Podia haver-ho fet amb els ulls tancats, però Vini Souza, esquivava i llançava els punyals rivals.
Reinildo li va posar les cadenes a Aleix Vidal i aquest va fer la de l’escapista: treballar des de darrere.
La manyaga amb la cara empastifada de blanc va ser el rictus que se li va quedar al bon Keidi Bare en anar-se al banc.
El truc de màgia de Darder va ser tot el que va fer i va marcar d’acrobàcia, que quasi afona la carpa blanc-i-vermella.
Una setmana més, Braithwaite es va del recinte sense fer de ‘home-bala’.
Joselu va mesclar taronges amb llavadores i mantenia totes en l’aire, donant respir quan més es necessitava.
La funció reclamava més actuacions en pista i Sergi Gómez va mostrar contundència, Simo ho va fer de meravella domant atacants, Puado feia quant podia atacant en monocicle i Pol Lozano i Omar El Hilali, per a tirar el teló quan ja tot ens atabalava.
Els que ja tenim uns anys, ens asséiem davant de la tele, a veure els pallassos. Eren quatre, eixia Gaby i ens deia com estan vostés?, i a partir d’ací s’iniciava l’espectacle. Potser hui val la frase del *mister per a respondre, és a dir fotuts però contents. Perquè tal com portem l’any, la derrota hauria sigut, una de les coses més normals que ens podrien haver passat.
