La imatge de l’Espanyol en el Cívitas Metropolità ens ha omplert d’orgull a molts pericos. Aquest és l’Espanyol que tots volem. Una vegada més l’equip es va sobreposar a les adversitats i va tirar de casta per a treure un meritori empat a Madrid. Ens podrà agradar més o menys com juga l’equip, però el que tots tenim clar és que aquest Espanyol de Diego Martínez sempre competeix. Ningú pot queixar-se de l’actitud i compromís d’aquests jugadors que mai perden la cara. Ara tots esperem que facin bo aquest important i merescut empat guanyant al Vila-real CF. Amb l’actitud mostrada davant l’Atlètic de Madrid és possible. I aquesta actitud és la que m’agradaria veure al comandament de l’entitat.
Diego Martinez ha aconseguit alguna cosa que els pericos portem molt temps demanant: tenir un equip que li ho deixi tot en el camp fins a l’últim minut i que mai tiri la tovallola. Sempre hem demanat jugadors que s’identifiquin amb el club i l’afició, i que connectin amb la graderia. I l’actual plantilla, malgrat la seva mala planificació i poc fons d’armari, ho està fent. Gairebé sempre reacciona de manera positiva davant les moltes adversitats amb les quals s’està trobant aquest curs. Té mèrit el que estan fent amb una plantilla tan curta i descompensada. Els culpables de tenir només 12 punts en 13 jornades no estan ni en la gespa ni en la banqueta sinó més amunt.
Si l’equip es va refer contra l’Atlètic de Madrid, després de la injusta expulsió de Leandro Cabrera, sabent aguantar una hora amb un menys, l’afició també ha d’aguantar i mantenir la protesta que un grup d’aficionats han convocat en la prèvia del partit. Que l’empat del diumenge no ens faci perdre de vista la realitat del club. El futur de l’entitat em preocupa. I per això, em sembla genial la idea de mostrar el descontentament contra la gestió del club fora del camp per a no perjudicar uns jugadors que SÍ que estan responent. Cal anar a mort amb ells. Amb els jugadors i la protesta. Hi ha una química entre graderia i vestuari que feia molt que no es veia en l’Espanyol. I això té molt valor.
Una altra cosa és la gestió de club. I allí també cal deixar-li-ho tot. Com els futbolistes van fer en el Cívitas Metropolità. Per això davant el Vila-real CF ens juguem molt punt en el verd com als voltants del RCDE Stadium. Cal manifestar que no estem contents amb la gestió de l’entitat, i després animar per a ajudar l’equip a aconseguir tres punts que donin una mica de tranquil·litat per a afrontar l’aturada de lliga pel Mundial de Qatar. Quan el cor té més força que qualsevol altra cosa tot és possible. Es poden canviar coses. Aconseguir resultats difícils, com l’empat en el Metropolità. O que el club d’un gir per a poder gaudir d’un Espanyol millor en un futur no gaire llunyà, com persegueix aquest grup de pericos que han convocat per a aquest dimecres, a les 19.30h davant de les oficines del RCDE Stadium, l’espanyolisme. Volen un Espanyol més ambiciós. Més pròxim als seus seguidors. I amb gent com Ángel Morales, Moisès Hurtado… en l’entitat. I tot això és possible.
