L’Espanyol, “una olla de pressió que si no s’ascendeix explotarà definitivament”
Enmig de nous rumors sobre l’interès de diferents grups inversors en la compra a Chen Yansheng del RCD Espanyol -en el programa de Javier de Haro s’insistia en l’entrada en escena d’un grup de capital de Qatar- en el diari ‘As’ trobem una completa radiografia del que han estat aquests anys de gestió del mandatari xinès i del seu grup, Rastar, en el club blanc-i-blau, alguna cosa que queda resumit dos descensos, 13 entrenadors i sis directors esportius, i la decisió d’acabar amb la inversió de diners per part de la propietat -es va comprovar en el passat mercat d’estiu, quan es van tancar vendes de jugadors per valor de 36 milions d’euros compensades per només tres invertits en fitxatges- i l’aparent imminència d’una possible venda, tot amanit per una gestió erràtica. En la seva peça, ‘As’ inclou les valoracions d’Arnau Baqué, ex candidat a la presidència del club i líder de les SD Espanyol, a més d’una dels caps visibles de Ambició Perica, igual que Carles Bosch, responsable de APMAE. Baqué considera que l’actual “és el pitjor moment de la història de l’Espanyol. La gent resisteix, i s’encomana a desplaçaments com el de La Romareda, que va mobilitzar a més de 2.000 persones, perquè sap que l’última bala que ens queda és pujar enguany a Primera. Si no s’aconsegueix, el solar que quedarà serà encara major. És molt evident que el club fa ja anys que viu desconnectat dels seus socis. És una empresa que resguarda un patrimoni xinès, i la resta els és igual. Tenen zero sensibilitat amb l’afició, amb la història. És una olla de pressió que si no s’ascendeix explotarà definitivament”.
“Chen Yansheng ha tallat en sec, però no està atacant el problema de per què perd diners l’Espanyol”, es lamenta Carlos Bosch
Carles Bosch, president de l’associació que aglutina als petits accionistes, l’APMAE, considera per la seva part que “Chen Yansheng ha fet un canvi estratègic perquè el model de club sigui més sostenible. En els últims tres anys, havia aportat més de 50 milions d’euros per a cobrir pèrdues, però ja ha tancat l’aixeta. També pot haver contribuït que a la Xina li diguessin que deixi de treure fons, però igualment no podia estar posant diners i presentant pèrdues, pagant els errors de plantilles molt cares que no han rendit esportivament. Ha tallat en sec, però no està atacant el problema de per què perd diners l’Espanyol ”. En aquest sentit, es recorda que la situació econòmica, una cosa de la qual sempre havia presumit Chen, no és bona: el club va presentar en la passada JGA 22 milions en pèrdues corresponents a l’exercici 2022-23, que des de 2021 ja sumen 55 milions, a l’espera que, segons el pressupostat, es perdin 8,8 milions més aquesta temporada. El deute net, a més, és de 67 milions, la qual cosa implica que la venda de jugadors no acabarà a mitjà termini. Bosch considera que “l’aposta ha de passar per la pedrera, però de veritat. Mentre el Barça aposta per Yamal i Cubarsí, l’Espanyol va vendre a l’estiu a Simo i Lucca Koleosho per uns set milions. També cal buscar noves fonts d’ingressos basades en l’esportiu, que és el principal. I ha d’obrir-se molt més a la societat i al talent perico. Perquè Chen s’ha tancat en si mateix. En l’Espanyol hi ha molt de potencial per a ajudar-lo”. Un dels objectius amb els quals neix Ambició Perica.
“Es necessita una venda per a generar il·lusió” a l’entorn de l’Espanyol, insisteix Baqué
L’esperança del espanyolismo passa en aquests moments per l’ascens a Primera del primer equip i una posterior venda: “Es necessita una venda per a generar il·lusió. A molta menor escala, l’arribada de Manolo González ja ha representat aquest aire nou. Perquè la gent, quan tot és un desastre, s’agarra al mínim canvi. A nivell social veig a un Espanyol molt tocat, perquè l’afició està molt cansada, no veu un horitzó clar i sense un canvi de propietat el desencantament és cada dia més gran”, es lamenta Baqué. Bosch considera que “el canvi de propietat pot ser una solució, però ha d’anar lligat amb un projecte de gestió. Un percentatge significatiu, d’un deu a un 20 per cent, hauria de tornar a mans de gent de l’Espanyol . És el gran error que vam cometre”.
La importància que no es demori aquesta possible venda de l’Espanyol
Una dels aspectes importants d’aquesta desitjada venda de l’Espanyol és el preu: s’ha passat de demanar 240 milions fa un parell d’anys, a uns 150-200 actualment, en funció de la categoria en què estigui l’equip. Cal tenir en compte que una vegada sigui realitat un acord de compravenda ha de passar pel tamís del CSD i per la junta d’accionistes de Rastar. A partir d’aquí en un mes es fa el comunicat oficial de la venda definitiva; què significa això? Que si es demora molt tota l’operació, afectarà de manera important a la planificació esportiva de l’equip, sigui a Primera divisió o a Segona.
